A classe de COED, em tingut que descriure a una persona de la classe que el primer dia d'universitat ens va cridar l'atenció; en el meu cas, és el de Andrea García.
Aquesta és la meua descripció:
A mitja lluna, millor dit entre les estrelles els ulls d'un verd de primavera sobrin. El cap mig adormit però amb ganes d'un sol objectiu, poder arribar a la facultat a temps.
Poc a poc per a no equivocar-se va fent-se la llet, posant-se la roba... I finalment ja neta i polida surt al carrer com les mils i mils de persones que tenen la seua feina a Barcelona. D'un poblet, de Santa Coloma tot recte al meu destí, pel llarg més be castany, entrant a l'autobús que com sempre arriba tard.
Un seient solitari on seu, trau un llibre o simplement el mòbil, el seu cos prim inspira i li demana un moment de repòs, però ella obsessionada en matinar i casi no dormir rebutja l'oferta i continua desperta.
Un cop a la facultat veu els primers rajos de llum solar, però li durara poc ja que les aules estan en llocs on la llum natural manca la seua vivacitat.
Riu, plora, sent, percep... I mil adjectius que es poden dir d'una persona. Canvia d'escola quan era menuda, però coneix a nous companys, i volta a canviar a un institut fins a arribar a la facultat.
Una frase que hem va cridar l'atenció: no importa les assignatures, no importa el que hem coste, l'únic que se es que vull ser mestra d'infantil.
Andrea García.
 |
| Aquesta és la foto que he fet per a representar a la meua companya a classe. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada