Les llengües

Les llengües es defineixen com a autèntics monuments de la naturalesa. Sistema de signes orals reflectit en un codi escrit propi d'una comunitat. La llengua ha de tenir una relació de organització de jerarquia. La llengua no es un conjunt de paraules.

Organització interna de paraules = llengua.

El sol es pon cada dia.

Cada dia es pon el sol

Es pon el sol cada dia?

Es pon cada dia el sol.

Cada dia el sol es pon.

El sol cada dia es pon.

Els elements de la frase mantenen una relació de la frase que tenen sentit entre si.

Tots els gossos porten els diaris.

Els gossos tots porten els diaris.

Els gossos porten tots els diaris (canvi de sentit de l'oració).

Llengua: Sistema (organització interna/estructura interna) de signes orals (reflectit sovint en un codi escrit) propi d'una comunitat.

Es el medi natural el que ens ofereix la llengua, depenen del medi te una llengua serem monolingües, si te dos serà bilingüe... Totes les llengües les sabrà.

Signes orals: les llengües son símbols fonètics, distingim entre el codi escritr i el sistema de llengua.

Sistema organitzat en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents:

A. Pragmàtic: l'us, el sentit de la traducció. Discurs o text.

B. Semàntic: oració o paraula.

C. Sintàctic: concordança amb el sintagma. Sintagma.

D. Morfològic: morfema. Singular i plural, "s"

E.  Fonètic: producció de so o de fonema. Fonema o so.

La llengua se diferencia en un altra per la combinació de sons.

Tota llengua és, es perfecta.

Les emocions i els sentiments en la llengua es la forma de com es diu: tristesa, rabia...

Competència comunicativa: aprendre a parla es una experiència social.

Competència comunicativa: (gumper i hymes) allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants (aconseguir un objectiu).

Debat, tertulià, assemblea.. Aquests context es el que marca com utilitzar la llengua.

Components de la CC (competència comunicativa) apunts.

‣ Ningú no parla per parlar

‣ Acte de parlar:

‣Cal atendre: el que volem dir, que volem comunicar, efecte que volem que produeixi.

4 tipus de coneixements i habilitats

1.Competència lingüística/gramatical: referència al codi lingüístic. Nivells: fonològic/ morfològic/ sintàctica/ lèxic i semàntic

2.Competència sociolingüística: variants generacionals, geogràfiques, històriques. Registres (estandar, col·loquials) regles socioculturals d'us: situació dels participants, propòsit de la interacció, propòsit de la interacció, normes i convencions de la interacció.

3.Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol genere. Coherencia: idees que es diuen tenen sentit entre si, les idees han de ser coherents. Cohesionat: lligada entre si, marcadors textuals, signes de puntuacio, pronoms febles... S'ocupa d ela cohesió de la forma i de la coherència en el significat.

4.Competència estratègica: comunicació verbal i ni verbal que es poden utilitzar per a) compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències, b) afavorir l'efectivitat de la comunicació. (Pissarra). Per a ser un comunicador eficaç hem de dominar aquesta habilitat o destresa. Us de les tecnologies, millora de la veu, millora de la comunicació no verbal i la discursiva (coherència i la cohesió).