dissabte, 13 de desembre del 2014

Poesia

Què és la poesia?

La poesia és un gènere literari que es caracteritza per ser la més depurada manifestació, per mitjà de la paraula, dels sentiments, emocions i reflexions que pot expressar l'ésser humà al voltant de la bellesa, l'amor, la vida o la mort. Com a tal, pot estar composta tant en vers com en prosa. El vocable, per la seva banda, prové del llatí poesis, i aquest al seu torn del grec ποίησις (poíesis), que significa 'fer', 'materialitzar’.
D'altra banda, la paraula poesia pot emprar-se tant per designar una composició en vers, és a dir, un poema, com per referir-se al art o ofici de la composició d'obres poètiques.
Extreta d'internet (google imatges)

Així mateix, també podem utilitzar el concepte de poesia per referir-nos a la qualitat de l'ideal o el líric, és a dir, allò que produeix un profund sentiment de bellesa que pot o no expressar-se a través del llenguatge: " La bellesa d'aquest edifici és pura poesia ".

Hi ha 6 tipus de poesia:

Poesia èpica
L'exemple per antonomàsia de poesia èpica és la Il·líada, d'Homer.

Poesia dramàtica
Originalment, la poesia dramàtica grega es dividia en tres subgèneres: la comèdia, la tragèdia i el drama.

Poesia lírica
En l'Antiga Grècia, els poetes componien per ser recitada, com una cançó, acompanyada d'una lira; d'allí el seu nom. Com a tal, la poesia lírica és una expressió de la subjectivitat que es manifesta a través dels sentiments, les emocions i les reflexions de la veu poètica. En aquest sentit, és una és una expressió del Jo, la qual cosa la diferència dels subgèneres dramàtic i èpic.

Poesia coral
La poesia coral era entonada com cant als déus.

Poesia bucòlica
Algunes obres referencials són Les bucòliques, autoria de Virgili, i els Idil·lis, de Teòcrit .

Poesia avantguardista
Algunes de les seves corrents més importants van ser el futurisme, el dadaisme i el surrealisme.



Opinió personal:

Per a mi la poesia és un sentiment que intentes reflectir mitjançant unes paraules que rimen, aquestes són s'apropen més al lector que la narrativa. Alguns cops la poesia és indesxifrable per als ulls de l'ésser humà.

A classe de Coed vaig elegir la poesia " El pí de formentor" de Miquel Costa i Llobera.




Extret de: http://blocs.xtec.cat/catpoesia/el-modernisme/miquel-costa-i-llobera-el-pi-de-formentor/




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada